Olis essencials

Olis essencials

Els olis essencials, que reben aquest nom perquè l’aspecte que tenen s’assembla a l’oli, no tenen res en comú amb els olis vegetals (oliva, gira-sol, etz. ..). Son productes olorosos i molt volàtils, es a dir evaporen fàcilment si es deixen en contacte amb l’aire. Son solubles en olis vegetals, en alcohol i també en una mica d’aigua.

Els olis es...

Els olis essencials, que reben aquest nom perquè l’aspecte que tenen s’assembla a l’oli, no tenen res en comú amb els olis vegetals (oliva, gira-sol, etz. ..). Son productes olorosos i molt volàtils, es a dir evaporen fàcilment si es deixen en contacte amb l’aire. Son solubles en olis vegetals, en alcohol i també en una mica d’aigua.

Els olis essencials s’obtenen d’arbres, arbustos, flors, fruits (cítrics, essencialment).

N’hi ha que s’extrauen de les arrels (genjibre), altres de la fusta (sàndal), de les fulles (eucaliptus), les flors (espígol), els fruits (llimona) o les llavors (fonoll).

No de totes les fulles, flors i fruits s’obtenen olis essencials, ja que perquè sigui així les plantes o fruits ha de tenir en la seva membrana externa unes cèl·lules que actuen com a recervoris d’aquests olis essencials.

Obtenció

Per extreure l’oli essencial, el cultivador ha de recollir la planta en el moment adequat per aprofitar el màxim dels olis essencials. Cada planta té el seu moment òptim. El millor moment per al romaní, l’espígol... és a l’albada, quan la planta encara no ha rebut el calor del sol i per tant té major concentració d’olis. Pel gessamí el millor moment és a la nit quan el calor dels sol ha fet que es carregués d’aroma.

També hem de tenir en compte que depenent de la procedència de la planta el oli serà diferent. No té la mateixa olor la farigola que creix a prop del mar que la que surt a la muntanya. En general les plantes que creixem a més altitud tenen millor olis essencials.

La gran majoria d’aquests olis s’obtenen de la planta mitjançant processos de destil·lació.

Es posa la part de la planta de la qual s’extraurà l’oli essencial en un alambí (recipient d’acer o coure) i s’introdueix vapor d’aigua a pressió. El vapor dissol els olis essencials, després es refreda la barreja de vapor i olis; el vapor torna a transformar-se en aigua i l’oli, que té una densitat inferior, queda separat a dalt i es recull per decantació.

L’aigua que queda és diu Hidrolat i té un aroma molt bó.

Actualment aquest procediment s’ha millorat fent-se la destil·lació en un entorn de vuit (sense pressió atmosfèrica) la qual cosa permet treballar a temperatures molt més baixes que conserven millor les propietats naturals del olis.

Hi ha altres processos com la destil·lació mitjançant dissolvents, la maceració, etz.. però el de vapor d’aigua és el més utilitzat.

El rendiment dels olis essencials depèn de cada tipus de planta, però en general és molt baix.

Això explica les diferències en els preus dels olis i la raó que a vegades, per abaratir-los, s’utilitzin olis essencials adulterats (barrejats amb olis no naturals), ja que es relativament fàcil i barat fer copies químiques d’aquests productes amb la mateixa olor, però que deixen de tenir les corresponents propietats terapèutiques.

Els olis essencials són compostos amb un tipus de molècules químiques (alcohols, aldehids, terpens, cetones, etz...) molt fàcils de sintetitzar en un laboratori, però no s’ha pogut fer un oli essencial sintètic amb propietats terapèutiques. Per tant és important saber que les essències que es fan servir són naturals, i s’han extret sense mètodes químics.

Per fabricar perfums es fan servir olis essencials extrets amb dissolvents, o barrejats amb productes sintètics, ja que l’únic que es demana d’un perfum és que faci olor, contràriament al que es demana a un oli essencial amb finalitat terapèutica.

Precaucions

Molts compostos dels olis essencials son tòxics i s’han d’administrar amb molta cura, en especial en els nens menors de 3 anys, la gent gran i les dones embarassades. De fet no se’n aconsella l’ús durant l’embaràs.

S’han de guardar protegits de la llum i la temperatura.

Els olis essencials són, majoritàriament, d’ús tòpic. No és aconsellable ingerir-los.

Utilització dels Olis Essencials

L’aromateràpia utilitza aquests productes, els olis essencials de diferents vegetals, per proporcionar benestar general i curar malalties.

La principal funció terapèutica de la aromateràpia és actuar sobre les causes de les malalties, no sobre les malalties en si, reforçant las funcions dels òrgans i els mecanismes de defensa de l’organisme. És, doncs, bàsicament una funció preventiva.

Els olis essencials penetren en el organisme a través del olfacte i la pell. Son molècules prou petites per poder travessar els porus de la pell i passar amb facilitat a la corrent sanguínia.

La gran majoria no és poden aplicar directament sobre la pell, s’han de diluir en un oli vegetal. Així obtenim els olis de massatge.

També es poden afegir a l’aigua del bany, vaporitzar amb un cremador d’essències o inhalar-los, etz...

Massatge

Es la forma mas efectiva d’aplicar els olis essencials ja que es combina la entrada dels olis a traves de la pell, l’ambient olorós que es crea, i els beneficis que ja de per si te un massatge.

Bany

El bany és un dels entorns de més fàcil utilització dels olis essencials. Els olis essencials poden potenciar l’efecte relaxant d’un bany sense presa o l’efecte estimulant d’un bany ràpid.

Per relaxar-se cal posar unes gotes d’oli o una barreja específicament preparada a l’aigua calenta, agitar una mica i estar-hi uns 15-20 min. (més estona no és aconsellable); reduir la llum a la d’una espelma ajuda.

Vaporització o Inhalació

L’alta volatilitat dels olis essencials els fa especialment indicats per a penetrar en l’organisme a traves de les vies respiratòries. L’efecte terapèutic és doble, doncs d’una banda arriben a la corrent sanguínia via alvèols pulmonars i de l’altre incideixen en els receptors cerebrals millorant l’estat general de la persona.

La vaporització s’aconsegueix o amb cremadors de ceràmica o metall en els qual s’hi aboca l’oli essencial o la barreja d’olis i una mica d’aigua. També podem utilitzar humidificadors on caldrà barrejar l’oli amb una certa quantitat d’aigua.

Per a inhalacions amb uns determinats usos terapèutics, la manera més eficient d’us dels olis essencials són els vafos, obtinguts a partir de concentracions elevades de vapor d’aigua amb l’oli essencial corresponent. Respirar una bona estona en aquest ambient ajuda a reduir la congestió respiratòria o actua com a sauna facial netejant el cutis. També es poden aplicar unes gotes d’oli essencial a la roba (pijama) o al mocador de manera que hi haurà una inhalació continuada del mateix.

Més
Mostrant 1 - 9 de 9 elements